Ubuntu Blues, taller musical que ens apropa als valors tradicionals africans

03/05/2017

Les famílies que visitin BioCultura Barcelona aprendran sobre els orígens del Blues de la mà de Rowda Backbeat, cantant, educadora i amant de la cultura afroamericana. Amb la intenció de crear un “exèrcit” del bé entre les noves generacions, Rowda compartirà els principis que es deriven d’Ubuntu: igualtat, cooperació i empatia.

 

Crec en que puguem educar als infants per emprendre un món sense crueltat, perquè tal i com va dir Mandela “ningú neix odiant; la gent aprèn a odiar. Se’ls por ensenyar a estimar; perquè l’amor surt de manera més natural del cor humà”.

 

Quan vas començar a interessar-te per la música?

Des de petita; era la música negra o d’arrel negra la que em captivava. Sempre imitava veus...fins i tot tenia una petita gravadora de cassette, per escoltar què tal ho feia (imagini’s). Des d’Otis Redding fins a Michael Jackson, passant per grans veus com Whitney Houston. Més endavant va venir Bob Marley i un munt de reggae roots jamaicà, amb tot el seu missatge social, junt amb la gran Lauryn Hill com a màxima vocal, gairebé res...Però no va ser fins molt més endavant que vaig descobrir el Blues i també el Gospel, i ha sigut un altre despertar, connectant no només amb la música, sinó també profundament amb la seva història.

 D’on surt el nom de Rowda Backbeat?

De les meves dues passions: els cavalls i la música negra.

Rowda pertanyia a una senyora jamaicana, era una euga lliure i tossuda. Em van motejar així per ella.

El backbeat és el cop fort en el temps dos i quatre, característic de tota la música negra. Segons el famós bateria, Howard Grimes, de Stax and Hi, “a les esglésies, quan no hi havia pianos, s’escolaven els cops dels peus i mans...tothom se sentia feliç i jo no tenia ni idea de que això era degut al backbeat”. Al tocar la bateria amb els peus mentre toco la guitarra i canto música negra, es pot escoltar molt bé el backbeat i ens en anem tots amb aquesta sensació d’alegria.

Què és Ubuntu Blues?

És un taller infantil, juvenil i per a totes les edats que mostra les arrels del Blues i també la via Ubuntu d’igualtat, cooperació i empatia com a solució necessària per aconseguir un món millor.

Ubuntu Foto 2.JPG

 Què et va inspirar a crear aquest projecte educatiu?

A finals del 2012 vaig rebre un correu d’una amiga educadora amb un conte que circulava per la xarxa. El conte parlava del concepte tradicional africà Ubuntu. Em va encantar. Desitjava fer alguna cosa amb aquest bonic concepte. Vaig pensar, en un principi, en fer una cançó. Mai vaig imaginar que acabaria cosint diferents etapes de la meva vida – i el que havia après i viscut d’elles- a través de la inspiració d’aquest conte. Simplement, va créixer i créixer, fins ajuntar totes les peces del que havia viscut, per a poder compartir-ho.

Per què Ubuntu?

Perquè Ubuntu és el remei natural per a recuperar-nos del nostre egoisme, personal i col·lectiu. Perquè...”Com puc ser feliç, si tu no ho ets?”, “Com puc festejar que tinc molt, si tu tens poc o no tens res?, Per què tanta competició?, perquè tanta discriminació? Per què tant egoisme?

Ubuntu: tots som un amb el planeta i cada ésser viu que hi habita.

Per què Blues?

Perquè el Blues es la medicina natural per a la tristesa de l’ànima.

Has viscut a Nova Orleans i Malawi, com va néixer aquest gènere musical?

El Blues va néixer precisament de l’”anti-ubuntu”, de la més cruel vexació humana. Va néixer de la tristesa i desesperació màxima que van patir aquells esclaus expropiats de qualsevol qualitat humana. Avui dia la majoria del Blues es viu amb alegria, com és a Nova Orleans, una ciutat de referència. A l’Àfrica, a la que poden, es reuneixen en cercle a cantar, picar de mans i ballar. Suposo que, de fet, és aquell remei internacional de “qui canta, els mals espanta”.

Havies treballat amb públic infantil abans d’aventurar-te en aquesta iniciativa?

Vaig estudiar 5 anys per a ser educadora. Suposo que és quelcom que està allà, el bagatge treballant amb nens i nenes.

Què et va impulsar a dirigir-te als infants?

Crec que és una responsabilitat el crear un “exèrcit” del bé. Crec en que puguem educar a les nenes i nenes per a portar un món sense crueltat, perquè tal i com va dir Mandela “ningú neix odiant; la gent aprèn a odiar. Se’ls pot ensenyar a estimar; perquè l’amor surt de la forma més natural del cor humà”.

La música educa?

Sí, i molt; fins i tot diria més...La música eixampla: intel·lecte, ment, cor, ànima, i dóna ales; a més d’acompanyar-nos en cada moment. La música, per exemple en bandes de blues o en grans orquestres clàssiques, és un pur exemple d’Ubuntu, on tots van a la una i un no és res sense els demés.

Tens prevista alguna altra actuació dins del projecte?

Estem gestant el conte musical Ubuntu Blues, amb una gran il·lustradora, Corine Carreira (coticarreira.com), que s’ha unit fa molt poc al projecte. Crec que després de 5 anys des que va néixer, és un bon moment per a poder tenir-lo a les cases de qui els agradi. Confiem en poder editar-lo en uns mesos. Estarà disponible a la web ubuntublues.com

Què pot esperar el públic familiar de BioCultura del teu taller musical?

Passar-ho bé mentre aprèn. Quedar-se amb un sentiment d’alegria, entenent una mica més d’on va néixer el Blues, el pare de tota la música actual, juntament amb els valors Ubuntu que tots hauríem de tenir per a no repetir crueltats, ni a petita ni a gran escala (des del Bullying fins a qualsevol esclavitud, desigualtat, pressió o maltractament). 

 

Júlia Capdevila 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NO T’HO PERDIS:

 

UBUNTU BLUES

Diumenge 7 de maig a les 12h

Escenari Exterior